Fa més d’un any que col·laboro de manera regular amb diversos mitjans de comunicació, i sovint em pregunten si això “serveix d’alguna cosa” més enllà de la visibilitat. La resposta és clara: sí, i molt. Però no només en termes d’imatge o reputació, sinó sobretot pel que comporta com a exercici professional i humà.
Quan escric una columna o participo en un programa, el repte no és només parlar de dret, sinó fer-lo entenedor, traduir un llenguatge sovint dens en idees que ajudin a la gent a comprendre millor com els afecta la llei en el seu dia a dia. Aquesta és, per mi, una de les grans responsabilitats del nostre sector: acostar el dret a la ciutadania i contribuir a desfer la sensació que la justícia és un món aliè o inaccessible.
Els mitjans ens obliguen a sortir de la zona de confort. Quan prepares un article o una intervenció, no pots refugiar-te darrere del llenguatge tècnic; cal sintetitzar, contextualitzar i, sobretot, connectar amb qui t’escolta o et llegeix. Aquesta capacitat de comunicació també millora la nostra feina com a professionals del dret, perquè ens ensenya a escoltar més i parlar millor.
També hi ha un altre aspecte menys visible però molt important: la coherència. Quan exposes la teva opinió en públic, t’obligues a revisar-la, a fonamentar-la i a fer-la comprensible sense perdre rigor. Escriure per a un mitjà és, en aquest sentit, una manera d’exercir l’autocrítica.
M’agrada pensar que aquestes col·laboracions no són només un aparador, sinó un pont. Un pont entre el món jurídic i la societat, entre la teoria i la realitat, entre allò que es diu a les lleis i el que vivim cada dia. Si aquest pont ajuda algú a entendre millor un dret, un procediment o una situació personal, ja ha valgut la pena.
A més, els mitjans permeten humanitzar la professió. Sovint es veu l’advocacia com un àmbit distant, però darrere de cada professional hi ha persones que també volen aportar valor i contribuir al debat públic des de l’experiència. Col·laborar amb mitjans, quan es fa amb rigor i honestedat, és una manera d’exercir aquesta responsabilitat social que també ens correspon com a juristes.
Per això, cada vegada que escric o participo en un espai de ràdio o premsa, ho faig amb la mateixa actitud que tinc davant d’un client o d’un jutge: amb respecte, claredat i la voluntat d’aportar solucions.
👉 I tu, com valores el paper dels professionals que comparteixen coneixement a través dels mitjans? Creus que contribueix a fer el dret més proper?