El salari emocional, aquest gran oblidat, ha passat de ser una paraula de moda a convertir-se en una necessitat vital. I no ho dic des de la teoria, ho dic des de l’experiència. Perquè abans de ser advocada, sóc persona. I abans d’estimar el dret, vaig haver d’aprendre a cuidar-me a mi mateixa.
Quan vaig començar a exercir, tot era intensitat. Horaris infinits, pressió constant, el despatx com a segona casa i, a vegades, com a única. M’hi vaig deixar moltes hores, molta energia i alguna part de mi que encara estic recuperant. Però també hi vaig guanyar aprenentatges que no surten als llibres: que no pots donar-ho tot si estàs buida, que el reconeixement no sempre ve en forma de nòmina i que sentir-te vista i escoltada pot sostenir-te quan tot trontolla.
Amb el temps, he après que el salari econòmic és essencial —no ens enganyem— però no suficient. I que la motivació no es compra, es construeix. Es nodreix de sentir que el teu treball té sentit, que pots créixer sense haver de renunciar a la teva vida, que el teu entorn et fa millor i no més fràgil.
A Laura Escamilla· Boutique Legal no vam seure un dia a dissenyar un “pla de benestar“. El que vam fer va ser posar nom al que ja fèiem: mirar-nos, tenir cura les unes de les altres, crear un espai on es pugui treballar amb intensitat, sí, però també amb respecte i consciència. On la vulnerabilitat no és una feblesa sinó una porta d’entrada a la confiança.
I això es tradueix en moltes petites grans coses. En una flexibilitat real, no negociada. En formació continuada que ens fa créixer de debò. En converses honestes, en silencis segurs, en una cultura que ens diu: “pots ser tu mateixa, aquí”. En saber que quan una de nosaltres afluixa, l’equip respon amb empatia, no amb pressió. En saber que podem riure després d’un judici dur, o celebrar una petita victòria com si fos la primera. I que, quan una de nosaltres diu: “necessito respirar“, ningú ho qüestiona.
El salari emocional no és un luxe, és una estratègia intel·ligent. És el que fa que l’equip es mantingui cohesionat, compromès i creatiu. És el que marca la diferència entre una oficina amb gent treballant i un lloc on la gent vol estar. I sí, també és el que ens fa millors professionals, perquè quan estem bé, podem donar el millor de nosaltres. I perquè quan algú se sent cuidat, té més ganes de cuidar.
Per això, si encara no has sentit que el teu lloc de feina et suma —com a professional i com a persona— potser és moment de repensar on poses el teu temps i la teva energia. Perquè al final no es tracta només de guanyar casos, sinó de sentir que guanyes tu. I de compartir el camí amb qui t’inspira, t’acompanya i et recorda que val la pena ser-hi.